dimarts, 30 de novembre de 2010

L'oblit de la filosofia I

L'oblit del que és la filosofia es confon amb la crisi actual del que equivocadament es creu que és la filosofia.
La filosofia no necessita descobrir res. Cal mostrar el que ella és i s'ha oblidat.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Acuérdate de nosotros, filosofia III

"Ahora que el mundo de los no vivientes y de los malvivientes, en un delirio de conocimientos y de omnisciencia inseparables de su condena al polvo y a la expiación, te ha expulsado, arrojado fuera de la morada de la conciencia y te ha obligado a refugiarte no se sabe dónde, en lugares secretos, porque está determinado a adorar y a servir únicamente a ídolos que echan sus raíces entre oscuros condenados, acuérdate de nosotros, filosofia".

La linterna del filósofo: Guido Ceronetti

divendres, 26 de novembre de 2010

Acuérdate de nosotros, filosofia II

"Te hemos amado en los terrores cotidianos y en las migraciones por los rumbos de los sueños: tú has sido remedio y despertar. Hemos sido tus animales querúbicos, te hemos contemplado con veneración en tus francas, sabias, incalculables prostituciones.Te hemos arrojado nuestros embudos de sombra y tú nos has regado con arroyos de luz. Nos llambas desde los escaparates de libros, desde las ventanas interiores de los patios, desde los fondos oscuros de las estanterías y desde los sótanos de la Rue Saint-Jacques".

La linterna del filósofo: Guido Ceronetti

dimecres, 24 de novembre de 2010

Viure

Jo estimo els que saben viure per desaparèixer perquè aquests són els que passen a l'altre costat.

F. Nietzsche

dissabte, 20 de novembre de 2010

Acuérdate de nosotros filosofia, I

"Sí; acuérdate de nosotros, después de haber desaparecido, acuérdate de nosotros, filosofía.
Acuérdate de nosotros porque te hemos amado.
Te hemos amado como a una mujer -y más que a una mujer-, hemos tratado de asirte a los recorridos nocturnos por caminos solitarios, hemos tratado de abrazarte, de convencerte, tras un espasmo fugaz, de que no nos dejaras tan pronto.
Te hemos amado porque nos ayudabas, sin que tal responsabilidad te afectara, a soportar la vida; te hemos amado porque sabiéndonos mortales, mucho más de lo que nosotros mismos nos sabíamos- boticaria provista de fármacos que sin ser venenosos estaban elaborados con los jugos vitales de la muerte-, nos alojabas en un Nirvana tuyo, superior a la decadencia de nuestra materia y de toda materia, superior a las peregrinaciones de todos los Libros de los Muertos, superior incluso a las visiones estáticas de las reunificaciones al final del torneo, en el seno sin brazos del Transcendente, y a tus huéspedes más desesperados les mostrabas, velada, en una hornacina, la Gema de la Perennidad".

La linterna del filósofo, Guido Ceronetti. Acantilado. Quaderns Crema. Barcelona, 2010

divendres, 19 de novembre de 2010

Angelus novus

"No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui de la barbàrie".

Walter Benjamin

dimecres, 17 de novembre de 2010

soroll i furia per res

La vida és just una ombra que camina,
un trist actor que s’escarrassa un temps
a l’escenari i no se´l sent mai més.
És un conte explicat per un idiota,
ple de soroll i fúria, i sense solta”.     

Macbeth, Escena V

L'idealista màgic

"El mag més gran seria aquell que alhora es pogués encantar a si mateix de tal manera que els seus propis encantaments li semblessin com aparicions estranyes amb un poder propi ¿podria ser aquest el nostre cas?"

Novalis, Fragments

dissabte, 13 de novembre de 2010

Pessoa i Blanchot per sempre: "llum de la lluna"

"Y la frase queda convertida en mi alma entera, reclino sobre ella todas las emociones que siento, y sobre mí, por dentro, como por fuera sobre la ciudad, cae la paz indescifrable de la dura luz de la luna que empieza a propagarse con el anochecer".

F. Pessoa, El libro del desasosiego

dijous, 11 de novembre de 2010

l'erotisme del desengany

El filòsof és “voyeur” de la vida, encara que no l´entengui, gaudeix mirant-la, fins i tot en l´escepticisme més profund es mostra l´autocomplaença d´una voluptuosa mirada desenganyada.

L'idealista màgic

"Si no podeu fer perceptibles els pensaments d´una manera mediata (i causal), feu doncs, a l´inrevés, que les coses externes siguin perceptibles d´una manera immediata (i a voluntat) - això és com dir: si no podeu convertir els pensaments en coses exteriors, convertiu doncs les coses exteriors en pensaments. Si no podeu convertir el pensament en una ànima autònoma que se separa de vosaltres -i que llavors també és estranya, és a dir, que existeix fora vostre, aleshores procediu a l´inrevés amb les coses externes- i transformeu-les en pensaments.
Les dues operacions són idealistes. Qui les domini totalment serà l´idealista màgic. ¿No hauria de dependre la perfecció de cadascuna de les operacions de l´altra?"

Novalis, Pensaments



dimecres, 10 de novembre de 2010

Le philosophe masqué

"La filosofia es el movimiento por el que, no sin esfuerzos y tanteos y sueños e ilusiones, nos desprendemos de lo que está adoptado como verdadero y buscamos otras reglas de juego.
La filosofia no es sino el desplazamiento y la transformación de los marcos del pensamiento, la modificación de los valores recibidos y todo el trabajo que se hace para pensar de otra manera, para hacer algo otro, para llegar a ser otra cosa que lo que se es..."

Michel Foucault

"Vivir significa para nosotros transmutar continuamente todo lo que somos en luz y en llama, también todo cuanto nos ocurre, no podemos hacer otra cosa."

F. Nietzsche

diumenge, 7 de novembre de 2010

Dedicat als que tenen la consciència satisfeta

Fer filosofia és pujar a un escenari mòbil i relliscós on el més probable és fer el ridícul. Aventurar-se en el que Kant en diu: "l'ampli i tormentós oceà de l'especulació", en el que res està assegurat i el fracàs sempre és possible.
Daniel Innerarity, Salvemos los problemas

dissabte, 6 de novembre de 2010

Ombres, imatges i paraules al fons d'una caverna

"Ja fa temps que observem perplexos com la combinació d'una potent tecnologia amb un totpoderós capitalisme de consum i un nihilisme (filosòfic o moral) ha eliminat l'esperança de millorar les coses en nom d'un suposat realisme de l'eficàcia.
L'home actual ha dimitit de "pensar críticament" les coses que viu, acceptant-les amb la resignació fatalista d'aquell que sabent-se incapaç de fer quelcom millor busca sobreviure projectat, cada vegada més, a unes sofisticades realitats virtuals on compensar les frustracions de l'existència quotidiana.
Si acceptem que "pensar massa" és ineficaç, que l'únic món possible és el que ara tenim, que l'única ideologia és la satisfacció egoïsta de les necessitats individuals, que la política és innecessària i cal substituir-la per la gestió, que tothom té un preu i cap valor, que la corrupció forma part de l'essència de l'home...., haurem de concluir la mort de la consciència i la conversió de l'home en un "idiota" sonàmbul incapaç de pensar més enllà de la punta del seu nas.
No ens enganyem tots som una mica responsables del que està passant. És massa còmoda la resignació fatalista del que diu que no hi ha res a fer.  Si la cultura occidental havia d'acabar d'aquesta manera és perquè va cometre algun error fonamental que no ha esta capaç de corregir. Probablement l'error de confondre la consciència crítica moderna amb l'aristocràcia d'un nihilisme falsament progressista, inoperant i servil davant dels que han impossat des de sempre la tirania més clàssica de totes: "la de l'oligarquia financera".

dimecres, 3 de novembre de 2010

Sempre la mirada

Para ver algo, el vidente tiene que estar a una distancia abierta frente a lo visible. Ese estar espacialmente separado y enfrentado sugiere un abismo entre sujetos y objectos que, a la postre, no solamente entra en consideración espacial sino ontológica; en cuya última consecuencia, se entienden los sujetos como observadores sin mundo que, respecto a un cosmos siempre apartado, sólo tienen una relación, en cierto modo exterior. Entonces, la subjetividad, en analogia con una preponderante divinidad teórica, seria contemplativa, de manera primaria, y activa, secundariamente.
En tanto el mundo del ojo es un mundo de la distancia, la subjetividad ocular va acompañada de una inclinación a interpretarse como una testificación global, a la postre no envolvente. El sujeto vidente está "al borde" del mundo, como un ojo sin cuerpo ni mundo ante un panorama.

Sloterdijk, Peter

dimarts, 2 de novembre de 2010

Has conegut un mestre així?

"Ensenyar és més difícil que aprendre perquè ensenyar significa deixar aprendre.
Més encara: el veritable mestre no permet aprendre res més que el fet d'aprendre."

Martin Heidegger

dilluns, 1 de novembre de 2010

L'Esfinx del segle XXI Iª part

"Ni ante la Esfinge, que enredaba sus palabras en oscuros enigmas, huí yo; aguanté la boca ensangrentada de aquella infame profetisa y el suelo que blanqueaba de huesos esparcidos y, cuando, desde lo alto de la roca, a punto de lanzarse contra su presa, preparaba sus alas y, dándose azores con la cola a la manera de un terrible león, empezaba a amenazarme, yo le pedí que me dijera el enigma.
Entonces fue terrible su voz desde allà arriba; rechinaron sus mandíbulas y se puso a revolver impaciente con las uñas las piedras, a la espera de hacerlo con mis visceras. Pero las enrevesadas palabras del enigma y la trampa imbricada en aquella funesta fórmula de la fiera alada, las resolví yo."

Zambrano, Maria: Séneca


Què s'hi amaga dins l'Esfinx? De què és màscara?
Quina relació hi ha entre la resposta a l'enigma i qui s'amaga dins l'Esfinx?

Martin Heidegger