L'oblit del que és la filosofia es confon amb la crisi actual del que equivocadament es creu que és la filosofia.
La filosofia no necessita descobrir res. Cal mostrar el que ella és i s'ha oblidat.
El somriure de Demòcrit és l'expressió d´un estat d´ànim, tranquil, serè, d´aquell que ha descobert que darrera de tot plegat no hi ha cap secret. El marc d'aquesta troballa és simplement un paratge solitari del desert de l´ànima, on aquesta somriu tranquila.
dimarts, 30 de novembre del 2010
L'oblit de la filosofia I
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
Alain
(1)
alegria
(1)
angelus novus
(1)
aprendre
(1)
arroyos de luz
(1)
beatitud
(1)
Beckett
(1)
Benjamin
(1)
Blanchot
(1)
Calipso
(1)
canvi radical
(1)
Caverna platònica
(1)
certesa
(1)
clausura
(1)
crisi de la metafísica
(1)
Crisi de sentit
(2)
Democràcia
(1)
Demòcrit
(1)
desig
(1)
diferència
(1)
Eclesiastés
(1)
ensenyar
(1)
erotisme del desngany
(1)
error
(1)
escepticisme
(1)
esclavos
(1)
Esfinge
(1)
esperança
(1)
fenomenologia
(1)
filòsof
(3)
filosofia
(3)
Foucault
(1)
Gorgona
(1)
Heidegger
(1)
Heràclit
(1)
Home
(1)
idealista màgic
(1)
idealita màgic
(1)
immanència
(1)
indiferència
(1)
Innerarity
(1)
Ítaca
(1)
Jean Luc Nancy
(1)
Kant
(1)
Libro de los Muertos
(1)
llegenda
(1)
llum negra
(1)
Macbeth
(1)
metafísica
(1)
metáfora
(1)
miedo
(1)
Nancy
(3)
natura
(1)
Nietzsche
(2)
nihilisme
(2)
nirvana
(1)
Novalis
(3)
oblit de la filosofia
(1)
oligarquia
(1)
ombra
(1)
opinió
(1)
palabras
(1)
paràbola de l'olivera
(1)
Parmènides
(1)
passatges
(1)
Pessoa
(1)
Rosset
(3)
Sartre
(1)
Séneca
(1)
Sentit
(1)
significació
(1)
singularitat
(1)
Sloterdijk
(1)
Spinoza
(1)
transcendència
(1)
transmutar
(1)
Ulisses
(1)
vida
(1)
visió
(1)
xerrameca
(1)
Zambrano
(2)
Zante
(1)
Zizek
(1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada