“La vida és just una ombra que camina,
un trist actor que s’escarrassa un temps
a l’escenari i no se´l sent mai més.
És un conte explicat per un idiota,
ple de soroll i fúria, i sense solta”.
Macbeth, Escena V
El somriure de Demòcrit és l'expressió d´un estat d´ànim, tranquil, serè, d´aquell que ha descobert que darrera de tot plegat no hi ha cap secret. El marc d'aquesta troballa és simplement un paratge solitari del desert de l´ànima, on aquesta somriu tranquila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada