El somriure de Demòcrit és l'expressió d´un estat d´ànim, tranquil, serè, d´aquell que ha descobert que darrera de tot plegat no hi ha cap secret. El marc d'aquesta troballa és simplement un paratge solitari del desert de l´ànima, on aquesta somriu tranquila.
El filòsof és “voyeur” de la vida, encara que no l´entengui, gaudeix mirant-la, fins i tot en l´escepticisme més profund es mostra l´autocomplaença d´una voluptuosa mirada desenganyada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada