El somriure de Demòcrit és l'expressió d´un estat d´ànim, tranquil, serè, d´aquell que ha descobert que darrera de tot plegat no hi ha cap secret. El marc d'aquesta troballa és simplement un paratge solitari del desert de l´ànima, on aquesta somriu tranquila.
dimecres, 1 de desembre del 2010
L'esdevenir d'un tenir lloc
"El que passa no té cap significació, és una singularitat que com a tal destaca del món i de les significacions. No troba lloc on està perqué és l'esdevenir d'un tenir lloc, la seva simple veritat, sense més, que està aquí, damunt de la qual qualsevol altra veritat pugui construir-se".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
Alain
(1)
alegria
(1)
angelus novus
(1)
aprendre
(1)
arroyos de luz
(1)
beatitud
(1)
Beckett
(1)
Benjamin
(1)
Blanchot
(1)
Calipso
(1)
canvi radical
(1)
Caverna platònica
(1)
certesa
(1)
clausura
(1)
crisi de la metafísica
(1)
Crisi de sentit
(2)
Democràcia
(1)
Demòcrit
(1)
desig
(1)
diferència
(1)
Eclesiastés
(1)
ensenyar
(1)
erotisme del desngany
(1)
error
(1)
escepticisme
(1)
esclavos
(1)
Esfinge
(1)
esperança
(1)
fenomenologia
(1)
filòsof
(3)
filosofia
(3)
Foucault
(1)
Gorgona
(1)
Heidegger
(1)
Heràclit
(1)
Home
(1)
idealista màgic
(1)
idealita màgic
(1)
immanència
(1)
indiferència
(1)
Innerarity
(1)
Ítaca
(1)
Jean Luc Nancy
(1)
Kant
(1)
Libro de los Muertos
(1)
llegenda
(1)
llum negra
(1)
Macbeth
(1)
metafísica
(1)
metáfora
(1)
miedo
(1)
Nancy
(3)
natura
(1)
Nietzsche
(2)
nihilisme
(2)
nirvana
(1)
Novalis
(3)
oblit de la filosofia
(1)
oligarquia
(1)
ombra
(1)
opinió
(1)
palabras
(1)
paràbola de l'olivera
(1)
Parmènides
(1)
passatges
(1)
Pessoa
(1)
Rosset
(3)
Sartre
(1)
Séneca
(1)
Sentit
(1)
significació
(1)
singularitat
(1)
Sloterdijk
(1)
Spinoza
(1)
transcendència
(1)
transmutar
(1)
Ulisses
(1)
vida
(1)
visió
(1)
xerrameca
(1)
Zambrano
(2)
Zante
(1)
Zizek
(1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada