Gest auster

"L'home és per ser món. El món es reconeix en ser condició de possibilitat de l'home. Una indiferència intel·ligent alimenta la fal·làcia del coneixement per afirmar-se com a no-sentit.
El sentit amaga el món en llenguatge i destrueix els particulars tot reconeixent-se un engany. El llenguatge es supera en el silenci. Nomès la mirada perduda en cíclica beatitud o en hostil angoixa. Ni transcendència ni immanència, gest auster.
Mínima expressió de l'instant que en nèixer s'esmuny. Economia metafísica vestida de no-res solemne. Discreció del pensament que alleugereix càrregues.
Ser, perquè pugui ser allò que en l'home es nega i s'afirma, es substantivitza, s'indiferència, es reconeix, es supera i es recupera en la bellesa del tot convertit en no-res. Silenciar paraules i rodar, aquesta és l'única veritat de la mentida.
Ser per desfer-se: aprendre per desaprendre mentides. la vanitat humana és la drecera més curta a l'angoixa. La caiguda és proporcional a l'ascens. El pessimisme és l'angoixa dels vanitosos".