El somriure de Demòcrit és l'expressió d´un estat d´ànim, tranquil, serè, d´aquell que ha descobert que darrera de tot plegat no hi ha cap secret. El marc d'aquesta troballa és simplement un paratge solitari del desert de l´ànima, on aquesta somriu tranquila.
Un dels llenguatges més desconeguts és el del plor. Tanmateix universal i expressiu com la paraula doncs representa tots els matisos possibles entre el dolor i el plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada