Per què preocupar-se per les ones de l'oceà si dues galledes d'aigua poden ofegar-nos. Epíctet
El somriure de Demòcrit és l'expressió d´un estat d´ànim, tranquil, serè, d´aquell que ha descobert que darrera de tot plegat no hi ha cap secret. El marc d'aquesta troballa és simplement un paratge solitari del desert de l´ànima, on aquesta somriu tranquila.
dimecres, 6 de març del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
Alain
(1)
alegria
(1)
angelus novus
(1)
aprendre
(1)
arroyos de luz
(1)
beatitud
(1)
Beckett
(1)
Benjamin
(1)
Blanchot
(1)
Calipso
(1)
canvi radical
(1)
Caverna platònica
(1)
certesa
(1)
clausura
(1)
crisi de la metafísica
(1)
Crisi de sentit
(2)
Democràcia
(1)
Demòcrit
(1)
desig
(1)
diferència
(1)
Eclesiastés
(1)
ensenyar
(1)
erotisme del desngany
(1)
error
(1)
escepticisme
(1)
esclavos
(1)
Esfinge
(1)
esperança
(1)
fenomenologia
(1)
filòsof
(3)
filosofia
(3)
Foucault
(1)
Gorgona
(1)
Heidegger
(1)
Heràclit
(1)
Home
(1)
idealista màgic
(1)
idealita màgic
(1)
immanència
(1)
indiferència
(1)
Innerarity
(1)
Ítaca
(1)
Jean Luc Nancy
(1)
Kant
(1)
Libro de los Muertos
(1)
llegenda
(1)
llum negra
(1)
Macbeth
(1)
metafísica
(1)
metáfora
(1)
miedo
(1)
Nancy
(3)
natura
(1)
Nietzsche
(2)
nihilisme
(2)
nirvana
(1)
Novalis
(3)
oblit de la filosofia
(1)
oligarquia
(1)
ombra
(1)
opinió
(1)
palabras
(1)
paràbola de l'olivera
(1)
Parmènides
(1)
passatges
(1)
Pessoa
(1)
Rosset
(3)
Sartre
(1)
Séneca
(1)
Sentit
(1)
significació
(1)
singularitat
(1)
Sloterdijk
(1)
Spinoza
(1)
transcendència
(1)
transmutar
(1)
Ulisses
(1)
vida
(1)
visió
(1)
xerrameca
(1)
Zambrano
(2)
Zante
(1)
Zizek
(1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada