Las palabras viven de la muerte de los hombres, se unen a través de ellos; cada frase que formo, su sentido se me escapa, me es robado; cada día y cada hablante altera para todos las significaciones, los otros vienen a cambiármelas hasta mi boca.
El somriure de Demòcrit és l'expressió d´un estat d´ànim, tranquil, serè, d´aquell que ha descobert que darrera de tot plegat no hi ha cap secret. El marc d'aquesta troballa és simplement un paratge solitari del desert de l´ànima, on aquesta somriu tranquila.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
Alain
(1)
alegria
(1)
angelus novus
(1)
aprendre
(1)
arroyos de luz
(1)
beatitud
(1)
Beckett
(1)
Benjamin
(1)
Blanchot
(1)
Calipso
(1)
canvi radical
(1)
Caverna platònica
(1)
certesa
(1)
clausura
(1)
crisi de la metafísica
(1)
Crisi de sentit
(2)
Democràcia
(1)
Demòcrit
(1)
desig
(1)
diferència
(1)
Eclesiastés
(1)
ensenyar
(1)
erotisme del desngany
(1)
error
(1)
escepticisme
(1)
esclavos
(1)
Esfinge
(1)
esperança
(1)
fenomenologia
(1)
filòsof
(3)
filosofia
(3)
Foucault
(1)
Gorgona
(1)
Heidegger
(1)
Heràclit
(1)
Home
(1)
idealista màgic
(1)
idealita màgic
(1)
immanència
(1)
indiferència
(1)
Innerarity
(1)
Ítaca
(1)
Jean Luc Nancy
(1)
Kant
(1)
Libro de los Muertos
(1)
llegenda
(1)
llum negra
(1)
Macbeth
(1)
metafísica
(1)
metáfora
(1)
miedo
(1)
Nancy
(3)
natura
(1)
Nietzsche
(2)
nihilisme
(2)
nirvana
(1)
Novalis
(3)
oblit de la filosofia
(1)
oligarquia
(1)
ombra
(1)
opinió
(1)
palabras
(1)
paràbola de l'olivera
(1)
Parmènides
(1)
passatges
(1)
Pessoa
(1)
Rosset
(3)
Sartre
(1)
Séneca
(1)
Sentit
(1)
significació
(1)
singularitat
(1)
Sloterdijk
(1)
Spinoza
(1)
transcendència
(1)
transmutar
(1)
Ulisses
(1)
vida
(1)
visió
(1)
xerrameca
(1)
Zambrano
(2)
Zante
(1)
Zizek
(1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada