"Ja fa temps que observem perplexos com la combinació d'una potent tecnologia amb un totpoderós capitalisme de consum i un nihilisme (filosòfic o moral) ha eliminat l'esperança de millorar les coses en nom d'un suposat realisme de l'eficàcia.
L'home actual ha dimitit de "pensar críticament" les coses que viu, acceptant-les amb la resignació fatalista d'aquell que sabent-se incapaç de fer quelcom millor busca sobreviure projectat, cada vegada més, a unes sofisticades realitats virtuals on compensar les frustracions de l'existència quotidiana.
Si acceptem que "pensar massa" és ineficaç, que l'únic món possible és el que ara tenim, que l'única ideologia és la satisfacció egoïsta de les necessitats individuals, que la política és innecessària i cal substituir-la per la gestió, que tothom té un preu i cap valor, que la corrupció forma part de l'essència de l'home...., haurem de concluir la mort de la consciència i la conversió de l'home en un "idiota" sonàmbul incapaç de pensar més enllà de la punta del seu nas.
No ens enganyem tots som una mica responsables del que està passant. És massa còmoda la resignació fatalista del que diu que no hi ha res a fer. Si la cultura occidental havia d'acabar d'aquesta manera és perquè va cometre algun error fonamental que no ha esta capaç de corregir. Probablement l'error de confondre la consciència crítica moderna amb l'aristocràcia d'un nihilisme falsament progressista, inoperant i servil davant dels que han impossat des de sempre la tirania més clàssica de totes: "la de l'oligarquia financera".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada