Fer filosofia és pujar a un escenari mòbil i relliscós on el més probable és fer el ridícul. Aventurar-se en el que Kant en diu: "l'ampli i tormentós oceà de l'especulació", en el que res està assegurat i el fracàs sempre és possible.
Daniel Innerarity, Salvemos los problemas
El somriure de Demòcrit és l'expressió d´un estat d´ànim, tranquil, serè, d´aquell que ha descobert que darrera de tot plegat no hi ha cap secret. El marc d'aquesta troballa és simplement un paratge solitari del desert de l´ànima, on aquesta somriu tranquila.
diumenge, 7 de novembre del 2010
Dedicat als que tenen la consciència satisfeta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
Alain
(1)
alegria
(1)
angelus novus
(1)
aprendre
(1)
arroyos de luz
(1)
beatitud
(1)
Beckett
(1)
Benjamin
(1)
Blanchot
(1)
Calipso
(1)
canvi radical
(1)
Caverna platònica
(1)
certesa
(1)
clausura
(1)
crisi de la metafísica
(1)
Crisi de sentit
(2)
Democràcia
(1)
Demòcrit
(1)
desig
(1)
diferència
(1)
Eclesiastés
(1)
ensenyar
(1)
erotisme del desngany
(1)
error
(1)
escepticisme
(1)
esclavos
(1)
Esfinge
(1)
esperança
(1)
fenomenologia
(1)
filòsof
(3)
filosofia
(3)
Foucault
(1)
Gorgona
(1)
Heidegger
(1)
Heràclit
(1)
Home
(1)
idealista màgic
(1)
idealita màgic
(1)
immanència
(1)
indiferència
(1)
Innerarity
(1)
Ítaca
(1)
Jean Luc Nancy
(1)
Kant
(1)
Libro de los Muertos
(1)
llegenda
(1)
llum negra
(1)
Macbeth
(1)
metafísica
(1)
metáfora
(1)
miedo
(1)
Nancy
(3)
natura
(1)
Nietzsche
(2)
nihilisme
(2)
nirvana
(1)
Novalis
(3)
oblit de la filosofia
(1)
oligarquia
(1)
ombra
(1)
opinió
(1)
palabras
(1)
paràbola de l'olivera
(1)
Parmènides
(1)
passatges
(1)
Pessoa
(1)
Rosset
(3)
Sartre
(1)
Séneca
(1)
Sentit
(1)
significació
(1)
singularitat
(1)
Sloterdijk
(1)
Spinoza
(1)
transcendència
(1)
transmutar
(1)
Ulisses
(1)
vida
(1)
visió
(1)
xerrameca
(1)
Zambrano
(2)
Zante
(1)
Zizek
(1)

Martin Heidegger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada